Publicat per

Pràctica 1: Procés, mètodes i espai personal

Publicat per

Pràctica 1: Procés, mètodes i espai personal

Hola de nou companys/es, Per aquesta primera pràctica de Disseny Centrat en les Persones on, partint del material treballat a la primera…
Hola de nou companys/es, Per aquesta primera pràctica de Disseny Centrat en les Persones on, partint del material treballat…

Hola de nou companys/es,

Per aquesta primera pràctica de Disseny Centrat en les Persones on, partint del material treballat a la primera PAC, hem d’aprofundir en l’anàlisi de les interaccions entre el públic objectiu i un dels elements de l’espai, he decidit per centrar-me en la caseta de fusta.

Després d’una estona al parc, he pogut observar que la caseta és un dels elements que més crida l’atenció dels infants (especialment dels més petits).

Generalment, però, s’hi estan poca estona, perquè una vegada a dins, donat que no hi ha més mobiliari que dos taulells a mode de banqueta a cada costat, no saben com interactuar i acaben sortint en cerca d’un joc més intuïtiu i entretingut.

Els més petits solen entrar acompanyats d’un adult, ja que la mida reduïda de la caseta i la sensació de tancament un cop a dins, els fa sentir perduts i insegurs.

Els adults hi entren amb dificultat, perquè la porta és baixa i estreta. Però, pels petits tampoc sol resultar una tasca fàcil, pel fet que compta amb un desnivell de 23cm que fa que sovint, quan van pendents d’entrar per la porta estreta, s’ensopeguin amb la fusta que fa de terra.

He arribat a presenciar dues famílies amb infants d’entre 3 i 4 anys, que han acabat abandonant el parc dient que “no els hi agradava prou” després d’haver entrat a la caseta.

 

 

Com es pot observar a aquest esquema simplificat dels elements del parc, els trajectes cap a i des de la caseta més usuals són des dels dos accessos del parc (aquells infants que van al parc a jugar expressament a casetes), des dels bancs (adults que supervisen o juguen amb els infants), des del gronxador per a dues persones (ja que està situat just a dues passes de la porta de la caseta) i des de la construcció tobogan/gronxador (la més freqüentada del parc junt amb la caseta). La majoria d’aquests trajectes queden obstaculitzats per altres elements de l’espai (com ara bé el gronxador doble a dues passes de la porta d’entrada a la caseta o el desnivell de pedra que separa la zona de descans de la zona de joc del parc).

Així doncs, de cara al proper pas, es valoraran aquestes observacions per tal d’establir els canvis que conformaran el redisseny de l’espai i l’elaboració de la maqueta.

Fins aviat!

 

Debat1el Pràctica 1: Procés, mètodes i espai personal

  1. Enrique Macias Camuñas says:

    Hola Anna!

    L’espai escollit i l’activitat són correctes, la representació també està bé, però perquè sigui més completa i puguis concloure amb informació rellevant et recomano afegir més informació d’altres usuaris, per exemple quan la caseta està plena i els infants s’han d’esperar fora, o que passa en dies de pluja i molt de sol, aquest element d’entorn poden definir l’ús de l’espai.

    Qualsevol cosa parlem.

    K.